El PSC s'absté en la proposta de suport a l'amnistia

En el text es reclama l'aprovació per part de les Corts espanyoles d'una Llei d'Amnistia” 

Publicat 24/02/2021, Torelló - Política
el-psc-s-abste-en-la-proposta-de-suport-a-l-amnistia

El ple de Torelló va aprovar una proposta de suport a l’amnistia amb l’abstenció del PSC en què es posa èmfasi que “el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal”. Per això incideix en què “es tracta d’un conflicte polític i la solució també ho haurà de ser”. Reclama l'aprovació per part de les Corts espanyoles d'una Llei d'Amnistia” i que aquesta és “l’única solució global que depèn del poder legislatiu i per tant és una qüestió de voluntat política”. També es demana “la immediata posada en llibertat de les preses i presos polítics, així com que es reparin els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part”. I finalment, fa una crida a la societat catalana i al teixit associatiu municipal “a mobilitzar-se i donar suport a una amnistia que permeti l'alliberament de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius”. L’alcalde, Marçal Ortuño, “és molt trist que haguem de plantejar la figura de l’amnistia per la defensa de les llibertats de tots aquells que estan empresonats per actes que en qualsevol sistema judicial imparcial els permetria ser lliures com ha demostrat la justícia d’Alemanya o Bèlgica quan ha calgut”. Per la seva banda, el portaveu del PSC, Joan Carmona, va dir que “defenso com he dit sempre que els presos no haurien d’estar a la presó”, però que l’amnistia és una paraula que vol dir que no va passar res i sí que va passar”. A més, considera que “el govern de l’estat faci que la Constitució l’hauria de contemplar”.

La proposta recull que l’amnistia “és un concepte jurídic reconegut a nivell internacional, aplicat a centenars de països i per a situacions d’excepcionalitat política com l’actual” i que “ha de tenir com a àmbit objectiu tot els actes d'intencionalitat política tipificats com a delictes o com a conductes punibles administrativament”. Per aquest motiu “s'entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del Procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre de 2014 com del referèndum d'autodeterminació d'1 d'octubre de 2017, així com els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar les consultes esmentades o de criticar l'actuació de les autoritat governamentals o jurisdiccionals, haguessin estat perseguits penalment o administrativa des de la data de celebració de l'esmentat referèndum. Així mateix, totes les manifestacions, expressions i simbologia a favor del dret d’autodeterminació, la República Catalana o la independència i el suport i visualització, en tots els àmbits, a la llibertat dels presos polítics. O sigui, totes les accions que quedin emmarcades en el dret d’expressió, llibertat de pensament polític i llibertat de reunió i d’associació”. També que “l’amnistia és imprescindible per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Per això l’amnistia, i el reconeixement de l’autodeterminació, és la via per garantir la vida democràtica que ens permeti avançar”.

Aquesta web utilitza cookies de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les cookies. Acceptar | Més informació