Lliuren i enterren les restes del soldat republicà a Torelló

El soldat Sabatés és una de les 8 persones que han pogut ser identificades a partir del Programa d’identificació genètica.

Publicat 06/11/2019, Torelló - Societat
lliuren-i-enterren-les-restes-del-soldat-republica-a-torello

L'acte es va desenvolupar al cementiri de Torelló. (Foto: Ajuntament de Torelló).

El departament de Justícia de la Generalitat va entregar dimarts a la família les restes del soldat republicà identificat l’any 2017 a una fossa comuna de Soleràs, a les Garrigues. L’acte es va desenvolupar al cementiri de Torelló on posteriorment va ser enterrat i va ser presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella. En nom de la família, Josep Sabatés, de 85 anys, es va mostrar emocionat i va dir que l’hi hagués agradat que el seu pare “hagués pogut ser aquí en un dia com avui”. Lluís Sabatés, el seu fill, va agrair “l’acompanyament i la feina de la conselleria i de la Direcció General de Memòria Democràtica en tot el procés de recuperació” de les restes del seu familiar. 

Prèviament, la consellera i l’alcalde, Marçal Ortuño, van fer una ofrena floral al nínxol. Durant els parlaments Ortuño va recordar “la rellevància d’actes com el d’avui per restituir la dignitat de tots aquells que defensant els seus valors de la llibertat, la democràcia i la justícia social, hi van perdre la vida”. Per la seva banda, Capella va recordar que la feina que fan des de la conselleria “és necessària per recuperar la memòria i la dignitat i per tancar processos de dol que s’han allargat durant molts anys”. En la part final de l’acte, la consellera va signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament i va rebre un record institucional del seu pas per Torelló. L’acte va finalitzar amb el cant dels Segadors.

El soldat Sabatés és un dels 146 individus morts durant la Guerra Civil que van ser localitzats a la fossa del Soleràs (Garrigues), excavada l’any 2017 gràcies al Pla de fosses de la Generalitat. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones enterrades.

El Programa d’identificació genètica ha determinat que les despulles corresponen a una persona de la via paterna de la família Sabatés, de Torelló, però originària de Ripoll (Ripollès). Es dóna el cas, però, que dos germans de la família van desaparèixer durant la Guerra Civil. L’absència de documentació no permet, de moment, determinar de qui es tracta. La hipòtesi més probable és que es tracti d’Agustí Sabatés. La informació recopilada pels tècnics de Memòria Democràtica i per la mateixa família constata que un dels dos germans, Josep Maria Sabatés, va morir a la Batalla de Belchite, a Saragossa. Les restes del Soleràs, per tant, podrien correspondre a l’altre germà, Agustí Sabatés, tot i que no hi ha cap document que ho constati. A més, tampoc es descarta que hi pugui haver algun altre parent per via paterna mort en la Guerra. El Programa d’identificació determina la coincidència genètica amb familiars vius, però la identificació es completa amb la feina dels antropòlegs i la recerca històrica.

El soldat Sabatés és, en qualsevol cas, una de les 8 persones que han pogut ser identificades a partir del Programa d’identificació genètica. D’aquestes, n’hi ha set que estaven a la fossa del Soleràs: el mateix soldat Sabatés, Tomàs Verdaguer, Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles i Modesto Sualdea. L’altra persona és Elio Ziglioli, un maqui italià recuperat de la fossa de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).

El Programa compta amb una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i, per tant, retornada a la família, que és qui decideix com donar-li sepultura. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la Llei de fosses.

El Pla de fosses, en marxa des del gener de 2017, planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Està coordinat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica. En dos anys i mig, ha permès l’obertura de 21 fosses i la identificació de les 8 persones. En total, les excavacions han facilitat la recuperació de 293 persones. Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses de la Guerra Civil amb una xifra estimatòria de 12.000 persones enterrades.

Aquesta web utilitza cookies de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les cookies. Acceptar | Més informació